Urbici Soler i Solana Marticorena. De la Segarra a Buenos Aires i de Buenos
Aires a la Segarra
El dijous
dia 17 va tenir lloc el primer
acte cultural programat dins la 39na Isagoge amb la presentació d’un llibre i la inauguració
d’una exposició. Cafeteria “el Campanar” va ser l’espai que organitzà i
acollí ambdues activitats.
Es tractava
d’un fet molt peculiar ja que agermanava dos punts que geogràficament estan molt distants: Buenos Aires, capital d’Argentina i la Segarra.
L’escultor Urbici Soler nasquè a Ferran i
desenvolupà la seva carrera artística molt lluny d’aquestes terres,
especialment a la ciutat de Buenos Aires. La seva vida va ser de tot menys
tranquila amb un recorregut vital
apassionant. El llibre que presentà Mª Carme Divi és molt interessant i explica amb detall
tot el periple d’aquest segarrenc aventurer i artista.
Solana Marticorena és néta d’un cerverí que va residir gran part de
la seva vida a Buenos Aires. És una jove artista que quan visità Cervera, l’any 2010 exposà
a la galeria La Cerverina d’Art.
Fou en aquest viatge que s’enamorà de
la Segarra,dels seus paisatges i de les seves postes de sol.
En retornar al seu país va pintar una sèrie de quadres que li
recordaven la Segarra. En va exposar al Cercle Català de Buenos
Aires. El dia de la inauguració la va acompanyar un cerverí de
cor que resideix allí des de fa molts anys, l’estimat amic Jaume Ximenes i la seva esposa Hilda.
L’any passat em trobava a Buenos Aires visitant la meva filla que
temporalment resideix allí. Fou aleshores que em va fer entrega de set
pintures d’aquesta
col·lecció per tal de que s’exposessin a Cervera. Ara ja s’ha complert aquest encàrec.
Encetà l’acte l‘alcaldessa d’Estaràs,
Sra. Majà, ja que Ferran,
lloc de naixement d‘Urbici Soler,
forma part d’aquest municipi que ha tingut cura de la subvenció i edició del
llibre.
A continuació, Mª Carme
Diví, autora del llibre, va fer una detallada explicació de la trajectòria
vital d’aquest segarrenc així com també de la seva obra com a escultor.
Mª Teresa
Salat, Historiadora d’Art i gran comunicadora, va presentar
l’obra de Solana Marticoren Turull. Va fer entendre la manera com la pintora
transmet tot el que gira al voltant d’aquests treballs tan
plens de color, així com també la vinculació que tenen amb el cromatisme i les
formes de la Segarra.
Albert
Turull l’acompanyà, com a representant de la família cerverina de Solana,
ja que el pare d’aquesta jove, Pepe Turull, era el germà gran de Ramon Turull,
per tant un oncle de l’Albert.
Cal explicar que fa dos anys, a la llar de Buenos Aires del cerverí i gran amic
Jaume Ximenes, Solana em va entregar una pintura d’aquesta sèrie dedicada a la Segarra per tal de que jo la portés a la seva família perquè tingués cura d’entregar-la a la
ciutat de Cervera ja
que la seva voluntat és regalar-la a
tots els cerverins i cerverines.
Aprofitant l’avinentesa
de la inauguració d’aquesta exposició és Albert Turull que explica aquest fet i es disposa a fer l’entrega al representant de la Paeria.
Jaume Rosich,
com a Regidor de Cultura, rep aquesta
bonica pintura emmig
dels aplaudiments del públic. Diu unes paraules d’agraiment i la cedeix a “el Campanar”, per tal
de romandre a costat de les altres el temps que duri aquesta exposició. Se li agraeix aquest gest. Per tant, fins el 6 de
gener, es podrá veure junt amb la resta de l’obra de Solana.
És curiós veure com els
camins de la vida es creuen d’una manera del tot impensada. Aquest lligam de l’obra
de Solana, néta d’uns dels millors amics del meu pare i la meva mare, amb
l’espai on el meu pare treballà tants anys, és del tot peculiar.
També ho és el fet de que les nétes d’aquests dos amics, Solana Marticorena Turull i Vanesa Carcasona Bonet s’hagin trobat a Buenos Aires, convivint a la mateixa ciutat i gaudint amb una bona amistat. Turull i Bonet junt amb les seves esposes, Tresa i
Ramona, amics a
Cervera fa més de 80 anys i ara, les seves nétes, comparteixen amistat,
a milers de quilòmetres d’aquí. Coses de la vida…
Carme Bonet i Trilla
No hay comentarios:
Publicar un comentario