viernes, 30 de octubre de 2015
viernes, 9 de octubre de 2015
Entrevista en la revista "La Segarra" - España
13- ¿Qué es la pintura para ti?
La pintura me apasiona, es un lugar en donde sale
lo más propio, lo más singular e inconsciente. El acto de pintar tiene que ver
con poder internarse en un diálogo con uno mismo y el objeto elegido en donde
hay una parte de ese pensamiento que es sensorial, intuitivo la razón ahí no
está es un canal con aspectos que uno desconoce pero que pinta. Pintar es
quedar expuesto a los imprevistos que aparecen en el desarrollo de una obra,
uno no sabe que pinta en el momento que pinta, ves algo cuando interrumpís para
mirar el cuadro, ves algunas cosas de un modo racional, pensás por donde seguir
el cuadro y volvés al acto de pintar. Son necesarias las dos instancias aunque
el motor de la pintura es ese lugar que tiene mucho de ese motor inconsciente
que se pone en
15- ¿Qué trabajo realizas en la actualidad?
¿Te ocupa todo el tiempo o continúas pintando en tus espacios libres?
En la actualidad trabajo dando talleres de
Arteterapia en Centros de Día a pacientes sicóticos o con otro tipo de
dificultades madurativas, y es una tarea que me gusta muchísimo porque es la
posibilidad de dar un espacio de expresión, de que algo de ese padecimiento
pueda tramitarse a través de la pintura, el dibujo o alguna otra propuesta que
surja desde lo creativo. Trabajo desde el color, la forma, el espacio,
privilegiando el proceso que es muy lento y cada paso es muy costoso pero
productivo, hay algo que puede sacarse afuera y eso mismo ya es liberador, lo que hago es propiciar el espacio en donde eso pueda ocurrir.
jueves, 1 de octubre de 2015
La Veu de la Segarra - Periódico zonal
Urbici Soler i Solana Marticorena. De la Segarra a Buenos Aires i de Buenos
Aires a la Segarra
El dijous
dia 17 va tenir lloc el primer
acte cultural programat dins la 39na Isagoge amb la presentació d’un llibre i la inauguració
d’una exposició. Cafeteria “el Campanar” va ser l’espai que organitzà i
acollí ambdues activitats.
Es tractava
d’un fet molt peculiar ja que agermanava dos punts que geogràficament estan molt distants: Buenos Aires, capital d’Argentina i la Segarra.
L’escultor Urbici Soler nasquè a Ferran i
desenvolupà la seva carrera artística molt lluny d’aquestes terres,
especialment a la ciutat de Buenos Aires. La seva vida va ser de tot menys
tranquila amb un recorregut vital
apassionant. El llibre que presentà Mª Carme Divi és molt interessant i explica amb detall
tot el periple d’aquest segarrenc aventurer i artista.
Solana Marticorena és néta d’un cerverí que va residir gran part de
la seva vida a Buenos Aires. És una jove artista que quan visità Cervera, l’any 2010 exposà
a la galeria La Cerverina d’Art.
Fou en aquest viatge que s’enamorà de
la Segarra,dels seus paisatges i de les seves postes de sol.
En retornar al seu país va pintar una sèrie de quadres que li
recordaven la Segarra. En va exposar al Cercle Català de Buenos
Aires. El dia de la inauguració la va acompanyar un cerverí de
cor que resideix allí des de fa molts anys, l’estimat amic Jaume Ximenes i la seva esposa Hilda.
L’any passat em trobava a Buenos Aires visitant la meva filla que
temporalment resideix allí. Fou aleshores que em va fer entrega de set
pintures d’aquesta
col·lecció per tal de que s’exposessin a Cervera. Ara ja s’ha complert aquest encàrec.
Encetà l’acte l‘alcaldessa d’Estaràs,
Sra. Majà, ja que Ferran,
lloc de naixement d‘Urbici Soler,
forma part d’aquest municipi que ha tingut cura de la subvenció i edició del
llibre.
A continuació, Mª Carme
Diví, autora del llibre, va fer una detallada explicació de la trajectòria
vital d’aquest segarrenc així com també de la seva obra com a escultor.
Mª Teresa
Salat, Historiadora d’Art i gran comunicadora, va presentar
l’obra de Solana Marticoren Turull. Va fer entendre la manera com la pintora
transmet tot el que gira al voltant d’aquests treballs tan
plens de color, així com també la vinculació que tenen amb el cromatisme i les
formes de la Segarra.
Albert
Turull l’acompanyà, com a representant de la família cerverina de Solana,
ja que el pare d’aquesta jove, Pepe Turull, era el germà gran de Ramon Turull,
per tant un oncle de l’Albert.
Cal explicar que fa dos anys, a la llar de Buenos Aires del cerverí i gran amic
Jaume Ximenes, Solana em va entregar una pintura d’aquesta sèrie dedicada a la Segarra per tal de que jo la portés a la seva família perquè tingués cura d’entregar-la a la
ciutat de Cervera ja
que la seva voluntat és regalar-la a
tots els cerverins i cerverines.
Aprofitant l’avinentesa
de la inauguració d’aquesta exposició és Albert Turull que explica aquest fet i es disposa a fer l’entrega al representant de la Paeria.
Jaume Rosich,
com a Regidor de Cultura, rep aquesta
bonica pintura emmig
dels aplaudiments del públic. Diu unes paraules d’agraiment i la cedeix a “el Campanar”, per tal
de romandre a costat de les altres el temps que duri aquesta exposició. Se li agraeix aquest gest. Per tant, fins el 6 de
gener, es podrá veure junt amb la resta de l’obra de Solana.
És curiós veure com els
camins de la vida es creuen d’una manera del tot impensada. Aquest lligam de l’obra
de Solana, néta d’uns dels millors amics del meu pare i la meva mare, amb
l’espai on el meu pare treballà tants anys, és del tot peculiar.
També ho és el fet de que les nétes d’aquests dos amics, Solana Marticorena Turull i Vanesa Carcasona Bonet s’hagin trobat a Buenos Aires, convivint a la mateixa ciutat i gaudint amb una bona amistat. Turull i Bonet junt amb les seves esposes, Tresa i
Ramona, amics a
Cervera fa més de 80 anys i ara, les seves nétes, comparteixen amistat,
a milers de quilòmetres d’aquí. Coses de la vida…
Carme Bonet i Trilla
Exposición La Segarra...una mirada - El Campanar-Cervera-España
Ahora se
puede ver en el hermoso espacio de “El Campanar” las pinturas de Solana
Marticorena que creó recordando La
Segarra. Contemplando el trabajo de la pintora llama la atención la fuerza
expresiva que tienen sus pinceladas, captando los sentimientos que Solana ha
experimentado y que después traslada a la superficie, sin ser imágenes
realistas sino sus sensaciones del mundo que la envuelven y la lleva a buscar
los colores para expresar estas sensaciones. Donde nosotros vemos rocas, tierra
y agua o pequeñas incidencias de fenómenos cotidianos que suceden en nuestro
entorno ella arma un espacio de nuevas percepciones.
Hace unos años cuando estuvo en Cervera vino
dispuesta a descubrir la especial sensualidad de La Segarra que su abuelo José
Turull, hermano de Ramón Turull, recordaba nostálgicamente después de emigrar a Argentina. Pasar de la
bulliciosa ciudad de Buenos Aires donde se ven los movimientos de una vida
urbana, a una Cervera tan plena de historia y rodeada de un paisaje en donde la
luz del verano nos invita a muchos reflejos diferentes la impresionó
profundamente y así surgió una serie de pinturas que ella llama Segarras. Uno
de los cuadros es el fruto del protagonismo que experimentó al ver una
tempestad de verano desde el mirador de la Universidad, y así surgió el impulso de transmitir el efecto
particular del agua sobre la tierra. La mirada de Solana pasaba de la
superficie líquida y las formaciones vegetales que todos vemos, a la instancia
de descubrir las turbulencias de la vida en las profundidades. Así pintando las
alteraciones producidas dentro de un bullicioso mundo interior, así como la
acción de los vientos furiosos capaces de transformar un paisaje, y percibir en
la pintura la húmedad que destila una tormenta.
La pintora compones sus obras con un ritmo rápido y vital y la
policromía necesaria para trasladar al público el sentimiento más íntimo. Su
trazo es enérgico y rotundo; no obstante encontramos pequeñas y particulares
pinceladas que contrastan y suavizan la obra.
(Teresa Salat - 2015)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)